Ajuntament de Terrassa

Introducció

La voluntat de participació i l’associacionisme ciutadà, en tot el seu ventall d’expressions, són a la nostra ciutat anteriors a la democràcia actual. En altres èpoques i conjuntures es van desenvolupar, malgrat tot, oposant-se als comportaments oficials autoritaris. El seu paper va entrar freqüentment en conflicte amb les poders públics i fou, sens dubte, decisiu en la consecució de la democràcia.

Ara, en un context absolutament diferent, quan acabem de celebrar, amb satisfacció de tothom, el 15è aniversari dels ajuntaments democràtics, s’han generalitzat una legislació i un procediment administratiu que han convertit aquell desig de participació en una realitat quotidiana i enriquidora de la vida ciutadana.

l’Ajuntament de Terrassa aprovà el seu primer reglament de participació ciutadana el 23 de febrer de 1989 com una peça fonamental d’un projecte obert d’articulació i desenvolupament de la democràcia de la ciutat.. Aquest projecte obert i dinàmic coordina i regula mitjans diversos, com els consells territorials i sectorials de participació, la nova divisió territorial de la ciutat, la potenciació del suport econòmic i de serveis a les entitats ciutadanes, la programació dels equipaments cívics i altres mecanismes, com la intervenció dels representants de les associacions en el Ple Municipal.

D’altra banda, durant els darrers anys s’ha anat consolidant el projecte d’una política de participació ciutadana basada, fonamentalment, en els òrgans polítics i administratius dels districtes i en els equipaments cívics adscrits a la seva gestió. L’experiència dels districtes i dels equipaments cívics també ens anima a fomentar els aspectes unitaris dels diferents sectors del moviment ciutadà, i, per tant, a donar un tracte igualitari, salvant les especificitats de cadascuna, a totes les associacions ciutadanes. Això ha de concretar-se en la unificació i la clarificació de les condicions de prestació de serveis a les entitats, subvencions, infraestructura, òrgans de participació i altres aspectes  que s’apunten en aquest preàmbul.

La naturalesa dinàmica del procés participatiu és obvia i ja quedava reconeguda en les disposicions transitòries d’aquell primer reglament, recomanant la seva revisió quan la realitat de la vida ciutadana ho demanés. L’assoliment de gran part dels objectius fixats en aquell moment i el plantejament de nous reptes són el punt de partida de la revisió concretada en aquest nou Reglament de participació ciutadana que ara presentem amb el desig i el convenciment que sigui una eina útil a les associacions i a la ciutat de Terrassa.
 
Els principis

S’ha d’entendre l’associacionisme com un fet bàsic d’articulació democràtica de la societat. L’abast i la intensitat de la seva implantació és un indicatiu del nivell de democratització d’una societat determinada.

Les associacions prenen tantes formes com idees i inquietuds tenen les persones. Totes les associacions són legítimes. Les associacions es consideren agents actius per a la integració social de les persones i per a l’extensió de la pràctica democràtica al conjunt de la societat. Les associacions han de ser elements col·laboradors i coresponsables amb les institucions democràtiques en el foment dels valors cívics, en la prestació de serveis comunitaris i en el manteniment i millora de les condicions de vida dels ciutadans.

Aprofundir en la democràcia implica quelcom més que l’exigència de canals de participació, ja que els procediments democràtics per assolir els objectius són tan importants com els objectius mateixos. S’ha de començar a deixar de diferenciar democràcia formal de democràcia directa i s’ha d’apostar amb claredat per aprofundir-hi incorporant els elements participatius, els hàbits quotidians, els mètodes i els valors progressistes que acompanyaren històricament el sorgiment d’aquest sistema d’organització política de la societat..

Es tracta, doncs, de fomentar una ètica de la responsabilitat i la defensa d’un sistema de valors basat en els drets i també en els deures, fomentant entre els ciutadans l’art d’associar-se per desenvolupar projectes i millorar la vida individual i col·lectiva. Aquesta ètica de la responsabilitat no ha de limitar-se a l’àmbit de l’administració pública, sinó que, entenent per cosa pública tot allò que és d’interès general, han de participar d’aquests valors tots aquells que formen part d’associacions ciutadanes dedicades a interessos col·lectius.

En resum, entendre la participació alhora com un dret i un deure cívic per a tothom. Admetre, juntament amb els drets a intervenir en la presa de decisions, una sèrie d’obligacions i responsabilitats davant la ciutadania. El rebuig de les quals significa faltar al respecte per les regles del joc democràtic i perdre legitimitat com a interlocutors. Aquests principis haurien de regir les relacions entre les associacions ciutadanes i l’Administració. El resultat d’aquesta concepció de la participació ciutadana, la consciència de la necessària unitat dels objectius generals de la ciutadania, ens portarà a la superació del maniqueisme que divideix la societat en governant i governats i a la consecució d’un major grau de democràcia i a una millor convivència a la nostra ciutat.
 
Els objectius de la Participació Ciutadana

La ciutat és un espai políticament organitzat on es produeixen les relacions humanes, amb possibles conflictes d’interessos entre els grups socials i entre les persones. Per a millorar la convivència i superar els conflictes convé establir instruments de diàleg i debat, de caràcter obert, participatiu i pluralista. Aquests objectius són comuns als governants i als ciutadans, i són l’objecte de les polítiques de participació ciutadana.

Per tant, la participació ciutadana s’entén com un procés continuat de democratització de la vida municipal. En aquest sentit, els objectius immediats de les polítiques de participació són els següents:

-Multiplicar els canals de comunicació entre l’Ajuntament i els ciutadans, per tal de garantir el seu accés a la més àmplia informació sobre les activitats., obres i serveis municipals…

-Desenvolupar mecanismes de participació en la definició dels projectes ciutadans.

-Incrementar el nivell de participació del ciutadà en la presa de decisions.

-Reforçar el teixit associatiu mitjançant una política de suport a les entitats.

-Fomentar estructures de federació i coordinació entre les entitats i associacions.

-Promoure el voluntariat de persones i entitats en el desenvolupament de programes i projectes de caràcter cívic.

-Posar a disposició del moviment ciutadà la infraestructura necessària per al seu desenvolupament, dissenyant i executant una xarxa d’equipaments cívics adequada a la dinàmica de l’associacionisme local i a les possibilitats del municipi.

-Apropar la gestió municipal als ciutadans tot i millorant-ne l’eficàcia.

Polítiques específiques vers les diferents associacions

Associacions de veïns

Les A.V. s’entenen com entitats de caràcter territorials amb objectius dedicats a l’interès general. La seva composició ha de ser plural i sense limitacions i el seu funcionament, democràtic, obert i participatiu. A part de les seves funcions històriques d’interlocució i canalització de demandes ciutadanes, ens plantegem la generalització de convenis de gestió d’equipaments diversos, principalment els casals de barri, per avançar en la pràctica de la coresponsabilitat que comporta el nou projecte de participació ciutadana.

Es proposa la formalització dels límits dels barris de Terrassa acceptats de fet des del 1989, amb l’aprovació del Reglament de participació ciutadana. A fi i efecte d’evitar l’atomització del moviment ciutadà i la seva dispersió territorial, per aconseguir barris amb major potencial ciutadà i associatiu. En aquest sentit, convé plantejar-se la integració d’alguns sectors d’una mateixa realitat en un sol barri. Aquests processos hauran de ser impulsats a iniciativa dels mateixos veïns i associacions, i seguint els ritmes determinats per ells.
 
Es reconeix la FAVT com a òrgan coordinador de les A.V. i interlocutor per a temes generals de la ciutat, tal com es reflecteix en el protocol de relacions acordat entre la FAVT i l’Ajuntament.

Entitats juvenils i esplais

Les entitats de lleure infantil (esplais) són enteses com associacions de caràcter territorial, atès que el seu àmbit d’actuació es limita al barri on són ubicats.

És per aquest motiu que es proposa la potenciació de la seva participació en els consells de districte on pertanyi cadascun. Al mateix temps, es reforçarà l’Associació d’esplais com a entitat interlocutora que vehiculi la comunicació entre les entitats de lleure infantil i l’Administració, fomentant els marcs d’interrelació entre esplais i donant una especial atenció als aspectes de formació.

Pel que fa a les entitats juvenils de caire local, es reforçarà el suport tècnic, infrastructural i de serveis, que ja s’ofereix, i alhora, es crearan noves vies de participació en la política municipal a través de la taula de Joves que servirà de base al futur integral de Joventut i definirà les futures intervencions municipals en matèria juvenil.

Associacions i grups de dones

Les associacions de dones s’entenen com entitats de caràcter territorial amb objectius dedicats principalment a la dona. Des de la regidoria de la Dona volem potenciar l’associacionisme femení de la nostra ciutat i donar-li suport per afavorir el desenvolupament de les capacitats personals i de participació de la dona en la vida social i comunitària.

Es proposa crear espais de reunió per a la realització d’activitats dirigides a les dones, en coordinació amb altres entitats. Fomentar projectes que tinguin la dona com a objectiu i donar-los suport.

És mitjançant la participació real i activa com es fa tangible la seva plena integració social. Però perquè aquesta participació sigui efectiva és necessari desenrotllar-la en els col·lectius i associacions sectorials, amb la qual cosa aconseguirem potenciar el sentit de solidaritat i contribuir al desenvolupament personal i col·lectiu dels seus membres.

Per tal de donar suport a les activitats i entitats relacionades amb la promoció de la dona i el foment de l’associacionisme femení, a més d’oferir l’ajut tècnic, és necessari també l’ajut econòmic a aquestes iniciatives, contribuint al finançament de programes i activitats que, pel seu contingut, puguin afavorir la situació social de la dona.

Entitats i col·lectius de gent gran

Dins del col·lectiu d’entitats que agrupen a gent gran caldria distingir dues tipologies diferents. La primera estaria formada pels grups d’avis que assisteixen a centres dependents d’altres administracions o entitats i que, per tant, ja tenen una dinàmica de funcionament concreta.

Per a aquests col·lectius, l’acció municipal anirà encaminada a fer-los participar de la política municipal adreçada al col·lectiu de gent gran, a través de la participació dels seus representants en el Consell Municipal de Jubilats i Pensionistes.

Atesa l’especial dependència d’aquest col·lectiu a altres organismes i entitats (´DGAC, entitats financeres, A.V.), des del municipi no es promouran actuacions que siguin específiques per a cada grup, sinó que tindran cabuda de forma especial en aquells programes que s’adrecin a tot el col·lectiu de gent gran de Terrassa.
 
La segona tipologia de grups estaria formada per aquells grups d’avis, la majoria de vegades no constituïts formalment, que s’ubiquen en els casals de barri en els centres cívics. Per a a quests grups, l’IMSS, un cop finalitzat el Pla global d’actuació en serveis socials, elaborarà el programa d’actuació per a gent gran en què es definiran les línies d’actuació respecte a aquests grups.

Associacions culturals

S’entenen com a tals les agrupacions de persones, amb capacitat legal d’actuar, associades per a l’assoliment d’objectius de naturalesa cultural. Quan els objectius i els criteris d’actuació d’aquestes agrupacions no es limiten a l’interès exclusiu de les persones que les integren, sinó que transcendeixen en l’interès general i col·lectiu, esdevenen agents culturals de caràcter cívic a partir dels quals es materialitza el dinamisme cultural de base ciutadana.

Les seves iniciatives i activitats són, doncs, l’indicador més objectivable del potencial cultural d’una ciutat, i és així que l’administració municipal ha de vertebrar la seva política cultural, basant-la en el foment d’aquest tipus d’entitats i donant suport a llurs iniciatives en allò que es correspongui amb l’interès social col·lectiu. En el manteniment d’un mosaic d’associacions culturals, plural, democràtic, obert i participatiu, reposa un dels més eficaços valors de qualsevol política cultural, ja que el foment i l’increment dels hàbits i les inquietuds culturals obté normalment una major participació si es connecta amb la ciutadania ja des de la mateixa concepció i gestió de programes.

Justament per això, i sempre que no sigui en detriment de la pluralitat d’idees i iniciatives, també és desitjable l’agrupació d’associacions que tenen inquietuds i persegueixen objectius similars, per tal d’aglutinar recursos i capacitat en benefici d’assolir projectes que, sovint, poden quedar debilitats o, fins i tot, no superar el nivell de simple idea, si es parcel·la excessivament l’àmbit i l’abast dels diferents projectes.

A partir d’aquesta concepció, la política municipal en matèria associativa cultural passa per la potenciació d’aquest moviment associatiu, i també per la dinamització a través d’una absoluta receptivitat de les seves inquietuds i iniciatives. Conseqüentment ha d’haver-hi una resposta de col·laboració (econòmica, tècnica o infrastructural) dimensionada d’acord amb l’interès del panorama cultural terrassenc, i la capacitat integradora dels diferents sectors i territoris de la població de Terrassa.

Aquesta relació recíproca entre el moviment associatiu i l’Ajuntament ha de ser tan permanent i fluïda que, sovint, l’Administració municipal haurà d’anar més enllà de la mera receptivitat, per a prendre la iniciativa d’ofertar propostes de cooperació a les diferents entitats.

Finalment i per tal d’evitar la dispersió i desconnexió territorial i sectorial dels diferents agents culturals de base associativa, caldria configurar un consell que, de forma operativa, propiciés un coneixement i un diàleg permanent mutu entre les diverses entitats, més enllà del que ja es manté bilateralment entre l’Ajuntament i cada una de les associacions de forma ordinària.

Associacions esportives

S’entenen com a tals les agrupacions de persones, amb capacitat legal d’actuar, associades per a l’assoliment d’objectius de naturalesa esportiva. Quan aquest objectius es limiten a la mera pràctica esportiva, l’administració municipal ha de garantir l’existència d’una xarxa d’infrastructures esportives que permeti que tal pràctica pugi ser exercida.

Però quan els objectius i criteris d’actuació d’aquestes agrupacions no es limiten a l’interès exclusiu dels seus membres,
 sinó que transcendeixen a l’interès general i col·lectiu, esdevenen agents esportius a partir dels quals es materialitza el dinamisme esportiu de base ciutadana. Les seves iniciatives i activitats són, doncs, l’indicador més objectivable del potencial esportiu d’una ciutat. És per això que l’Ajuntament desenvolupa la seva política esportiva a partir del foment d’aquest tipus d’entitats, donant suport a llurs iniciatives en la mesura de l’interès social efectiu que aquestes representin.

Això no obstant, cal vetllar per l’equilibri adequat entre el foment de l’associacionisme esportiu i la coresponsabilitat d’evitar una excessiva dispersió i fraccionament que podria produir-se en aquest sector i, conseqüentment, es tracta de vehicular l’ànim associatiu envers l’agrupació de col·lectius que comparteixin inquietuds i iniciatives esportives similars i compatibles, per tal d’aglutinar recursos i capacitat, en benefici d’una major rendibilitat social i econòmica dels projectes.

Això encara es fa més necessari si considerem especialment el factor competitiu que és inherent i natural en determinats nivells de la pràctica esportiva, on es demostra que els millors resultats s’obtenen de la suma, que no de l’atomització dels recursos.

És així que la política esportiva municipal en matèria associativa es mou en un nivell de cooperació i coresponsabilització en la funció social de l’esport, donant suport (econòmic, tècnic o infrastructural) a les iniciatives d’aquestes associacions, en la mesura de l’eficàcia que representin per a la iniciació i formació esportiva i la pluralitat d’especialitats, pònderant la capacitat integradora de l’esport sobre tota la ciutadania, sectors i territoris de Terrassa, sense desatendre l’element referent que representa per a la ciutat el nivell de l’alta competició esportiva.

Per a la consecució dels objectius polítics en matèria d’associacionisme esportiu cal, amés de tot l’esmentat fins aquí, una adequada interrelació entre les diferents entitats i associacions esportives de la ciutat, que es pretén vehicular a través de la participació en el Consell Municipal d’Esports, el qual, juntament amb l’esmentada política d’infrastructures i equipaments esportius, en adequada distribució territorial, es tanca, en síntesi, el cercle dels plantejaments municipals referits a les associacions esportives.

Associacions de l’àmbit de serveis socials

La Llei 26/1985 de serveis socials fixa que correspon als ajuntaments de Catalunya coordinar, dins del municipi, els serveis socials municipals amb els d’iniciativa privada.

És des d’aquesta perspectiva i sempre que les polítiques socials siguin coincidents, que l’IMSS potenciarà la coordinació amb totes aquelles associacions i entitats que treballin en alguns dels àmbits de la prestació dels serveis socials, procurant unificar actuacions a fi i efecte de guanyar eficàcia.

La consecució d’aquest objectiu es reforçarà de manera especial amb les entitats sense afany de lucre, cercant les fórmules de participació i suport adients per tal de racionalitzar i millorar l’acció social a la ciutat dins les competències que el municipi té en serveis socials.

Associacions de comerciants

Les associacions de comerciants són considerades com a organitzacions de caràcter sectorial donat que s’agrupen al voltant d’uns interessos comuns, independentment que la seva concreció organitzativa puguin tenir àmbits delimitats territorialment i problemes o anhels diferenciats.

És d’interès prestar el màxim d’ajut possible per fomentar l’associacionisme dins d’aquest sector, la seva coordinació i la relació amb totes les organitzacions i institucions preocupades per la fita d’assolir un fort mecanisme en el sector
 
Es proposa la potenciació de la seva participació en els consells de districte, per afavorir la dinàmica de relació i solidaritat amb tot el món associatiu i barris on s’ubiquin, i també el reconeixement de la FACT com a òrgan coordinador de totes les A.C. per als temes comuns i d’interès general per a la ciutat.

ARTICLE 1- Els drets dels ciutadans a participar i a ser informats.

Són drets de tots els ciutadans, en els termes previstos tant en la legislació general com en aquest Reglament, els següents:

a) Rebre una informació àmplia, puntual i objectiva sobre els assumptes municipals.

b) Consultar la documentació, els arxius i els registres de la Corporació quan la documentació tingui la condició de pública o s’acrediti un interès directe en l’assumpte.

c) Obtenir còpies i certificacions acreditatives dels acords adoptats i dels seus antecedents. Per exercir aquest dret cal que el sol·licitant acrediti la seva condició d’interessat en el procediment.

d) La participació dels ciutadans en el govern municipal mitjançant l’exercici dels drets de petició, proposta i consulta popular.

e) Ser rebut per les autoritats municipals.

f) Assistir a les reunions del Ple municipal.

g) Accedir, mitjançant les entitats ciutadanes, als drets que se’ls reconegui en aquest Reglament.

ARTICLE 2- L’obligació municipal d’informar.

L’Ajuntament facilitarà, en termes generals, una informació àmplia, puntual i objectiva sobre els assumptes i les activitats municipals pels mitjans següents:

a) En el tauler d’anuncis de la Corporació s’exposarà un extracte de les resolucions i dels acords dels òrgans municipals a què pugui assistir o en les quals pugui participar el públic.

b) En els mitjans d’informació pública municipal o en els que rebin un suport qualificat de l’Ajuntament, en els quals es procurarà que hi hagi suficients espai dedicats al tractament dels assumptes municipals.
 
c) Les informacions puntuals, mitjançant conferències o intervencions públiques, exposicions, anuncis, cartells o altres que promourà l’Ajuntament en els temes que puguin ser d’un interès rellevant per als ciutadans en general o per als col·lectius específics.

ARTICLE 3 – Dret a l’assistència a les sessions públiques

Tots els ciutadans podran assistir a les sessions dels òrgans de govern municipal si tenen el caràcter de públiques.

ARTICLE 4 – Sessions que es consideren públiques

Tindran el caràcter de públiques les sessions de l’Ajuntament en Ple, sempre que no es declari el debat secret en els termes esmentats en la legislació aplicable i en aquest Reglament.

Tanmateix, podran tenir caràcter de públiques les sessions dels altres òrgans municipals si així se sol·licita i s’acorda, excepte en els casos no permesos per la Llei.

ARTICLE 5 – Procediment per obtenir l’accés a la documentació

5.1.- La documentació relativa als acords i les resolucions efectives dels òrgans de govern municipals se sol·licitarà a l’Alcaldia.
    En la resta dels casos, la informació se sol·licitarà a l’alcalde, mitjançant el servei corresponent.

5.2.- Un cop sol·licitada, la consulta s’autoritzarà de forma immediata o en un termini no superior als deu dies hàbils: un cop transcorregut aquest termini, s’entendrà l’autorització formalment concedida, si no hi ha denegació expressa.

5.3.- L’eventual denegació de la sol·licitud, la motivaran i la justificaran alguns dels supòsits esmentats expressament en la legislació aplicable o en aquest Reglament.

5.4.- L’expedició de certificats i còpies es regularà pel que estableix aquest Reglament i la legislació vigent i quedarà sotmesa a les taxes corresponents.

ARTICLE 6 – Documentació de lliure accés

6.1.- L’accés a la documentació històrica que es troba a l’Arxiu Històric Municipal o en altres arxius definitius municipals, s’autoritzarà sense altra limitació que la que pugui establir-se en la legislació que desenvolupa l’article 105 de la Constitució Espanyola i en el propi reglament de l’Arxiu de Terrassa.

6.2.- Els ciutadans tindran dret, en tots els casos, a accedir a la informació i a la documentació que els afecti directament i personalment dins dels límits que estableixin les lleis.

ARTICLE 7 – Documentació restringida

Els drets referits a la informació i a la consulta de documentació resten, en qualsevol cas, limitats en tot el que afecti la seguretat i la defensa de l’Estat, la investigació de delictes o la intimitat de les persones.

ARTICLE 8 – El dret de petició

8.1.- Tots els ciutadans tenen el dret de dirigir-se a qualsevol autoritat o òrgan municipal per demanar informació i aclariments d’actuacions municipals. La petició es cursarà necessàriament per escrit i es respondrà en els termes previstos per la legislació general.
 
8.2.- En cas que la petició es refereixi a qüestions de la competència d’altres òrgans municipals, el departament receptor la dirigirà a qui correspongui i ho notificarà al peticionari.

ARTICLE 9 – El dret de proposta

9.1.- Tots els ciutadans tenen dret a formular a les autoritats o als organismes municipals propostes d’actuació relatives a matèries de la competència municipal o d’interès local. El destinatari de la proposta informarà el signatari sobre el curs que pensa donar a la proposta.

9.2.- En cas que la proposta es converteixi en objecte de tractament en algun òrgan col·legiat municipal, el secretari, un cop tractada la qüestió, enviarà, en el termini màxim de quinze dies, còpia de la part corresponent de l’acta de la sessió a l’autor de la proposta. Així mateix, el president de l’òrgan col·legiat que hagi de tractar la proposta podrà requerir la presència de l’autor perquè expliqui i defensi la proposta esmentada.

ARTICLE 10 – La iniciativa ciutadana

La iniciativa ciutadana és aquella forma de participació per la qual els ciutadans sol·liciten a l’Ajuntament que realitzi una determinada activitat de competència i interès públic municipal, per a la qual cosa aporten mitjans econòmics, béns, drets o treball personal. Correspondrà a l’Ajuntament promoure i fomentar-ne l’exercici.

10.1.- l’Ajuntament contribuirà al finançament d’activitats que es decideixin realitzar per iniciativa ciutadana. En cap cas no es realitzaran per iniciativa ciutadana actuacions concretes ja incloses en programes d’actuació municipal.

10.2.- Qualsevol persona o grup de persones físiques o jurídiques podran plantejar una iniciativa, de la qual, un cop rebuda per l’Ajuntament, s’estudiarà la seva viabilitat tècnica i pressupostària, i se sotmetrà a la consideració de l’òrgan competent.

10.3.- l’Ajuntament, dins del termini d’un mes posterior a la finalització de la informació pública i per mitjà de l’òrgan competent, resoldrà la viabilitat o no de la iniciativa. La resolució serà discrecional i atendrà principalment l’interès públic a què es dirigeix i les aportacions que realitzin els ciutadans.

10.4.- L’aprovació d’una iniciativa ciutadana comporta la formalització d’un conveni entre l’Ajuntament i les persones o les obligacions i les responsabilitats que corresponen a cada part, i també com el contingut precís de l’actuació.

ARTICLE 11 – La consulta popular

11.1.- l’Ajuntament, d’acord amb l’article 71 de la Llei 7/1985, del 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local, podrà sotmetre a consulta popular els assumptes de la competència pròpia municipal i de caràcter local que siguin especialment rellevant per als interessos dels ciutadans, excepte els relatius a la hisenda local.

11.2.- La consulta popular, en tots els casos, preveurà:

a) El dret de tots els ciutadans censats a ser consultats.

b) El dret que la consulta expressi les possibles solucions alternatives amb la màxima informació possible, escrita i gràfica.

11.3.- Correspon a l’Ajuntament fer els tràmits pertinents per dur a terme la consulta popular sobre matèries de la seva competència.

11.4.- tot el que no preveu aquest article es regularà pel que disposa la legislació estatal i de la comunitat autònoma vigents.

ARTICLE 12 - Reconeixement, definició i drets de les Associacions ciutadanes.

Als efectes d’aquest reglament, l’Ajuntament reconeix com a entitats i associacions ciutadanes aquelles amb personalitat jurídica pròpia, inscrites en el Registre Municipal d’Entitats i Associacions, que radicades en el terme municipal de Terrassa, no tinguin ànim de lucre i siguin portadores d’interessos col·lectius de caràcter general que afectin els ciutadans de Terrassa, o bé sectorials de caràcter cultural, juvenil, esportiu, assistencial, medioambiental, de lleure, cívic o social.

12.1.- S’exclouen expressament dels drets i deures reconeguts en els articles 15, 16, 17 i 18 d’aquest reglament les organitzacions de caràcter polític (partits i coalicions electorals) pel fet que hi ha una legislació pròpia i normes específiques respecte del finançament, el funcionament i la intervenció directa, mitjançant les eleccions, en la política municipal.

12.2.- Les associacions ciutadanes gaudiran, en els termes establerts en la legislació i en aquest Reglament, dels drets següents:

a) Ser informades de les iniciatives i dels assumptes municipals que puguin interessar-los.

b) Accedir a la documentació i prendre part en els òrgans de participació previstos en aquest Reglament.

c) Rebre ajut i utilitzar els mitjans públics municipals, tal com es regula en aquest Reglament i en altres disposicions del Ple municipal.

ARTICLE 13 - Dret de les associacions ciutadanes a rebre informació

Sense perjudici del dret general d’accés a la informació municipal reconegut als ciutadans en general, les entitats degudament inscrites segons el que s’estableixi en aquest Reglament gaudiran dels drets següents:

a) Rebre en el seu domicili social, sempre que ho sol·licitin, les convocatòries de les sessions dels òrgans municipals sempre que tinguin la qulificació de públiques i en l’ordre del dia corresponent figurin qüestions relacionades amb els objectius de l’associació.

b) Rebre en el seu domicili social, sempre que les sol·licitin, cada una de les publicacions de caràcter periòdic que editi l’Ajuntament, i les altres informacions concretes que exposi o divulgui l’Ajuntament, sempre que puguin ser d’interès per a l’entitat, en atenció als seus objectius.

c) Les AV rebran informació d’aquells projectes urbanístics o nous serveis que afectin al seu àmbit d’actuació, abans de la seva aprovació o posada en funcionament.

ARTICLE 14 – Dret a transmetre l’opinió o les propostes

Serà aplicable a les entitats ciutadanes la regulació dels drets de petició o proposta dels ciutadans als òrgans de govern col·legiats. Així mateix, les entitats degudament inscrites podran plantejar, per escrit, als òrgans de govern precs d’actuació municipal en temes del seu interès.

ARTICLE 15 – Intervenció de les associacions ciutadanes en els òrgans específics i en les comissions informatives.

De forma general o puntual, a l’únic efecte de rebre informació detallada i manifestar l’opinió, per aquest reglament es garanteix el dret d’assistir a les comissions informatives i als
 representants d’aquelles associacions degudament inscrites al RMEAC que acreditin ser part interessada d’un expedient concret i així ho manifestin i ho sol·licitin per escrit. El mateix dret s’entén quan l’òrgan municipal en qüestió debati una proposta presentada per una associació ciutadana.

15.1.- Les sol·licituds s’adreçaran a l’alcalde mitjançant instància presentada al Registre Municipal, especificant el nom, l’adreça i el número de telèfon si escau, dels representants de l’associació que assistiran a la comissió informativa. L’alcalde o el regidor en qui delegui aquesta funció, emetrà una resolució sobre aquesta sol·licitud i ho notificarà als interessats en convocar-los a la sessió de la comissió informativa o consell d’administració.

15.2.- El nombre màxim d’assistents, amb veu sense vot, en una comissió informativa o reunió de consell d’administració representant una entitat serà de dues persones. Els representants de les entitats en aquestes sessions solament hi seran presents en el moment de discussió dels assumptes pels quals han sol·licitat de participar-hi.

15.3.- En el transcurs de la sessió de la comissió informativa o del consell d’administració, després de l’exposició inicial del tema a càrrec del president de la comissió o de la persona en que delegui, es donarà la paraula als representants de l’associació afectada, que disposaran d’un temps limitat per manifestar la seva opinió o fer les seves propostes i establir un diàleg sobre les qüestions plantejades amb els membres de la comissió. El temps destinat a la intervenció de les entitats serà regulat pel president de la comissió d’acord amb el nombre d’associacions que hagin sol·licitat d’intervenir-hi i els punts de l’ordre del dia de la sessió. Acabada la seva intervenció, els representants de l’entitat abandonaran la reunió i els membres de la comissió informativa o consell d’administració continuaran el debat i prendran la decisió corresponent.

15.4.- A fi i efecte d’evitar la duplicitat dels debats en el procés participatiu, es podrà denegar la intervenció d’una associació a les comissions informatives o consells d’administració quan el tema plantejat ja hagi estat objecte de debat en algun dels consells de participació ciutadana existents.

ARTICLE 16 – Intervenció de les associacions ciutadanes en el Ple municipal

16.1.- Tenen dret a formular precs i preguntes de viva veu a les sessions plenàries aquelles entitats legalment constituïdes i inscrites en el Registre Municipal d’Entitats i Associacions Ciutadanes.

16.2.- Els precs i preguntes es faran sempre per escrit

16.3.- Els continguts de les propostes d’intervenció hauran de referir-se a qüestions d’especial rellevància i d’interès ciutadà i limitar-se a l’àmbit de les competències municipals: també identificaran la persona designada per l’entitat per a intervenir en el Ple.

16.4.- Les sol·licituds d’intervenció en el Ple aniran dirigides a l’alcalde mitjançant una instància presentada en el Registre Municipal.

16.5.- Les sol·licituds seran analitzades a la Junta de Portaveus. Escoltada la Junta de Portaveus, l’alcalde decidirà la seva inclusió en l’ordre del dia del Ple municipal o bé, si ho considera adient, remetrà la sol·licitud al president del consell de participació ciutadana afectat pels seus continguts perquè es tracti en una sessió del consell.

16.6.- Totes les qüestions plantejades per les entitat i associacions al Ple seran trameses a tots els grups municipals en el termini de 48 hores abans de la celebració de la corresponent reunió de la Junta de Portaveus.
 
16.7.- L’alcalde, en virtut de les competències que li atribueix el ROM, decidirà si inclou o no en el Ple la intervenció sol·licitada i ho notificarà a l’entitat sol·licitant, explicant-li en quina sessió plenària li donarà veu. Quan l’entitat faci una pregunta en una sessió plenària, obtindrà resposta en la mateixa sessió plenària.

16.8.- En el transcurs de la sessió plenària, quan arribi el punt de les intervencions de les entitats ciutadanes, l’alcalde (o la persona en qui delegui) donarà la veu al representant degudament acreditat de cada una de les entitats que hagin sol·licitat intervenir-hi. Les intervencions s’ajustaran a un temps màxim de de 3 minuts i als continguts enunciats en la sol·licitud presentada. En el cas d’haver-hi moltes intervencions, l’alcalde, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, podrà optar per remetre’n algunes a una sessió posterior del Ple.

16.9.- finalitzades les intervencions, l’alcalde o el regidor en qui delegui respondrà a les qüestions plantejades.

16.10.- tots els dubtes que es suscitin en la interpretació d’aquest article es debatran en la Junta de Portaveus, i posteriorment l’alcalde en decidirà l’aplicació i sol·licitarà, si ho considera adient, un informe de caràcter no vinculant, a la ponència de Participació Ciutadana.

ARTICLE 17 – L’audiència pública

Les sessions d’audiència pública són actes de lliure concurrència, que es celebraran amb l’objecte que les entitats i els ciutadans puguin rebre oralment de l’equip de govern informació de certes actuacions político-administratives o puguin formular verbalment els seus suggeriments o propostes.

17.1.- Les sessions d’audiència pública, que seran convocades per l’alcalde, seran d’informació municipal o de proposta d’acords, es celebraran en unitat d’acte i podran versar sobre qualsevol matèria de competència municipal.

17.2.- Amb caràcter potestatiu, l’Ajuntament podrà convocar sessions d’audiència per iniciativa pròpia a petició dels ciutadans, d’acord amb el procediment i requisits que s’estableixin en els apartats següents.

17.3.- Podran sol·licitar a l’alcalde sessió d’audiència pública:

a) Les entitats i associacions cíviques sense ànim de lucre, degudament inscrites al RMEAC, i que acreditin individualment o conjuntament tenir un mínim de 3.000 associats.

b) Un mínim de 3.000 persones, que acreditin ser majors de 18 anys i residents a Terrassa, a través del corresponent plec de signatures.

17.4.- Els continguts de les sessions d’audiència pública hauran de referir-se a qüestions d’especial rellevància i d’interès ciutadà i limitar-se a l’àmbit de les competències municipals.

17.5.- Les sol·licituds de sessions hauran d’adreçar-se per escrit a l’alcalde, assenyalant el tema a tractar i acompanyades de la documentació acreditativa pertinent.

17.6.- La sessió d’audiència pública serà presidida per l’alcalde o regidor que aquest designi. Segons el tema a tractar, acudiran a la sessió, a més, els directors de serveis i els responsables i funcionaris que designi el president, el qual també designarà entre aquests, un secretari de sessió. D’altra banda, es participarà la celebració de la sessió a tots els regidors que si  desitgen assistir-hi. A la mesa de la sessió d’audiència pública de proposta s’hi integrarà un representant dels peticionaris.

17.7.- En les sessions d’audiència pública no correspondrà prendre acords assemblearis i executius. Si de la celebració de la sessió es desprengués alguna proposta d’acord per elevar a l’òrgan municipal competent, correspondrà a la mesa recollir-lo i traslladar-lo a qui en correspongui la seva presentació.

17.8.- Atès el caràcter complementari de l’Audiència Pública respecte dels altres mecanismes de participació a l’abast dels ciutadans i que es recullen en aquest Reglament, s’estableix la celebració, com a màxim, de dues audiències públiques d’iniciativa ciutadana a l’any.

ARTICLE 18 – Ajuts econòmics, utilització de mitjans públics i obtenció de còpies i certificats

18.1.- En la mesura de les possibilitats econòmiques municipals en cada exercici. l’Ajuntament fomentarà l’existència de les entitats ciutadanes atorgant-los ajudes econòmiques i facilitant l’ús dels mitjans públics, segons les normes reguladores que s’establiran per a aquest cas.

18.2.- El pressupost municipal inclourà una o diverses partides amb la denominació “ajuts a les entitats ciutadanes” i es regularan els criteris de distribució dels ajuts esmentats.

18.3.- Les entitats i associacions inscrites en el Registre Municipal d’Entitats i Associacions, podran quedar excloses del pagament de les taxes relatives a l’expedició de certificats i còpies de documentació municipal, si així ho determinen les ordenances fiscals corresponents.

ARTICLE 19 – Declaracions d’interès públic

l’Ajuntament podrà instar que es declarin les associacions de veïns i altres entitats d’àmbit territorial o local com a entitats d’interès públic.

ARTICLE 20 – Els deures de les entitats ciutadanes

20.1.- Les entitats ciutadanes tindran amés dels drets reconeguts en aquest reglament, els deures següents:

- Deure de participar en els consells de caràcter territorial o sectorial que els correspongui.
- Deure de fomentar el respecte de les instal·lacions, equipaments i mobiliari urbà de la ciutat.
- Deure de promoure la convivència cívica.
- Deure de vetllar pel bon funcionament dels serveis municipals.

20.2.- En virtut del principi de corresponsabilitat que inspira aquest document, a totes aquelles entitats que hagin renunciat de manera explícita a participar en els òrgans de caràcter territorial o sectorial que els correspongui, se’ls podrà denegar la participació prevista per aquest reglament en altres òrgans municipals. La denegació anirà precedida de l’obertura d’expedient amb audiència de la part.

ARTICLE 21 – Requisits generals i criteris per accedir als ajuts municipals

21.1.- En tot cas, serà requisit previ a la percepció de qualsevol ajut de l’Ajuntament que l’entitat en qüestió estigui inscrita en el Registre d’Entitats que es regula en aquest Reglament.

21.2.- Els criteris dels ajuts s’establiran en relació amb la representativitat de les entitats, el grau d’interès o la utilitat ciutadana, la capacitat econòmica de les entitats i els ajuts que reben d’altres instàncies.
 
ARTICLE 22 – Criteris per a l’ús dels mitjans públics

22.1.- La cessió de l’ús dels mitjans públics municipals a les entitats tindrà les limitacions lògiques quant a les coincidències d’us amb altres entitats o amb l’Ajuntament i les relacionades amb el grau de responsabilitat de les entitats respecte al tracte donat a les instal·lacions.

22.2.- Serà requisit previ per accedir a l’ús dels mitjans públics municipals la inscripció de l’entitat en el Registre d’Entitats i la sol·licitud, per escrit, dels mitjans que corresponen, amb l’antelació que determinin els serveis corresponents i segons les normes reguladores que s’establiran per a aquests casos.

ARTICLE 23 – Sobre els convenis de col·laboració amb federacions o coordinadores d’entitats ciutadanes.

    En determinats àmbits hi ha o poden haver-hi organismes coordinadors d’entitats amb personalitat jurídica pròpia, que sorgeixen a iniciativa de les mateixes entitats i realitzen una cativitat cívica independent de l’administració. En aquests casos, l’Ajuntament pot reconèixer el paper d’interlocutor a un organisme que actuï de coordinador de les entitats d’un mateix àmbit.

23.1.- Aquesta funció d’interlocució i les relacions amb l’organisme coordinador o federatiu es fixaran en un protocol de relacions, signat per l’alcalde i el màxim representant de l’organisme, que haurà de ser ratificat tant pel Ple municipal com pels òrgans de govern de l’organisme en qüestió.

23.2.- El protocol de relacions ha d’establir els compromisos i les obligacions que prenen cada una de les parts. Com a mínim haurà de preveure, per part de l’organisme les següents obligacions:

a) Informar l’Ajuntament de la situació i les problemàtiques de l’àmbit associatiu, social o cultural corresponent.

b) Assessorar i col·laborar amb l’Ajuntament en la temàtica que li correspongui.

c) Presentar a l’ajuntament una memòria anual de les seves activitats, programa de treball, pressupostos i estat de comptes.

d) Garantir l’elaboració iexecució d’un programa anyal d’activitats, i la pluralitat i el funcionament democràtic dels seus òrgans de govern.

23.3.- Per part de l’Ajuntament, el protocol de relacions haurà d’incloure, com a mínim, els aspectes següents:

a) Reconeixement de l’organisme federatiu o coordinador com a interlocutor principal de l’ajuntament en la seva temàtica específica.

b) Assegurar la participació de l’organisme en l’elaboració dels criteris i valoració dels programes d’actuació municipal que l’afectin.

c) Garantir la presència de representants de l’organisme en els òrgans de participació ciutadana i consells consultius de l’àrea corresponent.

d) Col·laborar mitjançant subvencions econòmiques i/o dotació d’infrastructura al funcionament administratiu i al programa d’activitats de l’organisme afectat.

23.4.- l’Ajuntament podrà establir convenis de col·laboració en els mateixos termes amb entitats o associacions ciutadanes en particular, per desenvolupar programes d’activitats locals o sectorials d’especial interès ciutadà i per a la gestió de determinats equipaments municipals, sense perjudici de l’existència d’altres convenis amb altres entitats o organismes coordinadors dins del mateix àmbit associatiu.
 
ARTICLE 24 – El Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes

24.1.- El registre Municipal d’Entitats Ciutadanes té la finalitat de permetre a l’Ajuntament conèixer el nombre d’entitats existents a la ciutat, els seus objectius i la seva representativitat o el pes específic, amb l’objecte de permetre una correcta política municipal de foment de l’associacionisme ciutadà.

24.2.- A efectes municipals, els drets reconeguts a les entitats ciutadanes en aquest Reglament sols afectaran aquelles entitats ciutadanes que estiguin inscrites correctament en el Registre que es regula en aquesta secció, tenint en compte allò que disposa l’article 12.1.

24.3.- Seran considerades entitats ciutadanes inscriptibles en el Registre totes aquelles l’objecte de les quals sigui el foment o la millora dels interessos generals o sectorials veïns del municipi, i en particular, les associacions de veïns d’un barri o d’un districte, de pares d’alumnes, entitats culturals, esportives, recreatives, d’esplai i juvenils, sindicals, empresarials, professionals, polítiques o qualssevol d’altres de similars.

24.4.- El manteniment de les dades del Registre d’Entitats Ciutadanes es portarà des del Servei de Participació Ciutadana.

24.5.- Les dades contingudes en el Registre d’Entitats Ciutadanes es portarà des del Servei de Participació Ciutadana.

24.6.- Les inscripcions es faran a sol·licitud de les entitats interessades, que en qualsevol cas, hauran d’aportar les dades o els documents següents:

a) Estatuts de l’Entitat

b) El número d’inscripció en el Registre General d’Associacions i en altres Registres públics.

c) El nom de les persones que ocupen els càrrecs directius.

d) Nombre de socis de l’entitat.

e) Domicili social

24.7.- En els quinze dies següents al de la recepció de la sol·licitud d’inscripció acompanyada de les dades esmentades, l’autoritat competent de l’Ajuntament notificarà a l’entitat que ha estat inscrita. A partir d’aquest moment es considerarà donada d’alta a tots els efectes.

24.8.- Les entitats inscrites tindran l’obligació de notificar al Registre les modificacions produïdes en les dades registrades durant el mes següent al que aquestes es produeixin. l’Ajuntament podrà requerir-los, a fi i efecte de conèixer el funcionament de les associacions, el pressuposts i el programa d’activitat anyal.

24.9.- L’incompliment d’aquestes obligacions faculta l’Ajuntament per donar de baixa del Registre l’associació.

ARTICLE 25 – Definició, objecte i tipus de consells de participació

25.1.- Sens perjudici d’altres fórmules de participació ciutadana que puguin arbitrar-se, l’Ajuntament en Ple podrà crear consells de participació d’acord amb el que estableix l’article 59 de la Llei municipal i de règim local de Catalunya i l’article 130 del “Reglamento de organización, funcionamiento y régimen jurídico de las entidades locales”. Aquests consells podran tenir un àmbit d’actuació sectorial o territorial. Els consells d’àmbit territorial portaran el nom de Consell Municipal de Districte, i els sectorials, el nom de consells sectorials, amb la denominació de cada sector d’activitat a què faci referència l’objecte social de les entitats.

25.2.- El seu objecte és estimular i canalitzar la participació dels ciutadans i de les seves associacions en els assumptes municipals i fer possible la seva corresponsabilitació en el govern de l’Ajuntament de Terrassa.

25.3.- La funció dels consells de participació es dirigirà principalment a emetre informes de les iniciatives municipals relatives al sector que afecti el consell en qüestió i a proposar a l’Ajuntament iniciatives pròpies referents al sector d’interessos propis de cada consell.

ARTICLE 26 – Creació dels consells de participació

26.1.- L’atribució per a la creació, modificació o extinció dels consells de participació correspon al Ple municipal per acord pres per majoria absoluta.

26.2.- Conjuntament amb l’acord de constitució dels consells de participació, el Ple establirà els òrgans dels consells i la seva composició.

26.3.- A mesura que es creïn els consells de participació aquests es faran constar a l’annex I d’aquest Reglament i s’hi indicarà la data corresponent d’aprovació o variació.

ARTICLE 27 – Atribucions dels consells de participació

Les facultats dels consells de participació es limitaran, en termes generals, al debat i la informació dels assumptes que els sotmeti l’Ajuntament  i a l’elevació de propostes relatives als assumptes que constitueixin el seu àmbit d’actuació.

ARTICLE 28 – Configuració organitzativa dels consells de participació

L’estructura organitzativa dels consells de particiapció es determinarà en l’acord de creació. Aquests acords o reglaments tindran en compte, en general, els principis següents.

a) El consell estarà integrat per una assemblea, en la qual participaran els representants de les entitats relacionades amb el districte o el sector de què es tracti.

b) El Consell el presidirà un regidor municipal delegat l’alcalde. Aquest regidor, el podrà delegar l’alcalde per portar a terme els assumptes i per a la presa de decisions que corresponen a l’alcalde en relació a l’àmbit d’actuació del Consell.

ARTICLE 29 -  L’adequació de l’estructura municipal als consells de participació

En cas que es constitueixin els consells de participació que es mencionen en aquesta secció, l’alcalde o la persona delegada tindrà cura que s’enviï als consells la informació municipal
 promourà les formes que siguin necessàries en els procediments administratius municipals i en els circuits d’informació amb el fi d’assegurar una participació suficient del consell en les decisions administratives que l’afecten.

ARTICLE 30 – Concepte i composició dels consells sectorials

30.1.- Per cadascun dels sectors de l’activitat municipal es podran constituir consells sectorials. Aquests consells tenen caràcter consultiu i han de funcionar per tractar els temes d’àmbit general de la ciutat i de continguts propis del seu interès.

30.2.- La composició de cada consell sectorial la determinarà el Ple de l’Ajuntament. S’hi podran integrar aquelles associacions i entitats inscrites al Registre Municipal d’Entitats Ciutadanes, els objectius de les quals estiguin directament relacionats amb el sector de què es tracti. També podran formar part dels consells sectorials, a proposta del mateix consell o del president, representants d’associacions no inscrites o persones a títol individual que estiguin directament relacionades amb el sector de què es tracti.

30.3.- Els tinents d’alcalde o regidors responsables de cadascuna de les àrees i sectors en què s’estructura l’organització municipal fomentaran la creació dels consells sectorials dels seus àmbits d’actuació.

30.4.- El funcionament i l’organització de cada consell sectorial serà establert pel Ple tenint en compte les característiques del seu àmbit d’actuació.

ARTICLE 31 – Competències i/o funcions dels consells sectorials

Seran competències i funcions dels consells sectorials:

a) Ser consultats abans que els òrgans municipals debatin aprovin assumptes d’especial incidència en els sectors de què es tracti.

b) Proposar conjuntament solucions a problemes concrets del sector.

c) Col·laborar en els estudis i l’elaboració de programes i projectes.

d) Fer el seguiment de la gestió municipal en el tema de què es tracti

e) Ésser l’òrgan de consulta en els processos d’elaboració d’ordenances, no solament durant els períodes d’informació pública expressa, sino també durant els mateixos treballs d’elaboració.

ARTICLE 32 – Concepte, enumeració i organització territorial

32.1.- Els consells municipals de districte constitueixen els ens de consulta i participació dels districtes en què es divideix territorialment el municipi de Terrassa amb la finalitat de promoure una política municipal igualitària i redistributiva, orientada a la correcció dels desequilibris i la representació dels interessos de les diverses zones i barris de la ciutat.

32.2.- Correspon al Ple Municipal establir el nombre i els límits dels districtes en què territorialment es divideixi el municipi.

32.3.- Els districtes i barris en què es divideix territorialment la ciutat són els següents:
 
DISTRICTE 1: TERRASSA CENTRE
Comprèn els barris: Centre, Antic Poble de Sant Pere, Vallparadís, Cementiri Vell i Escola Industrial-Plaça de Catalunya.

DISTRICTE 2: TERRASSA LLEVANT
Format pels barris de : Ca N’Anglada, Montserrat, Torres-sana i Vilardell.

DISTRICTE 3: TERRASSA SUD
Comprèn els barris: Can Palet Can Palet II, Segle XX, Can Jofresa, Xúquer, Guadalhorce, Can Parellada i les Fonts.

DISTRICTE 4: TERRASSA PONENT
Comprèn els barris de: Ca N’Aurell, La Maurina, Roc blanc, La Cogullada, les Martines i Can Palet de Vista Alegre.

DISTRICTE 5: TERRASSA NORD-OEST
Comprèn els barris de: Sant Pere, Poble Nou, Can Boada del Pi, Can boada “Casc Antic”, Can roca, Torrent d’en Pere Parres, Pla del Bon Aire i Can Gonteres.

DISTRICTE 6: TERRASSA NORD-EST
Comprèn els barris de: Sant Pere Nord, Sant Llorenç, Les Arenes, Can Montllor i la Grípia, Egara i Can Tusell.

ARTICLE 33 – Competències i funcions dels consells de districtes

33.1.- Els consells municipals de districte no tenen personalitat jurídica pròpia, però gaudeixen d’autonomia funcional per a l’exercici de les seves competències i estan sotmesos a una relació de tutela, fiscalització i dependència dels òrgans centrals de l’Ajuntament, que són l’alcalde, la comissió de Govern i el Ple. Respecten la unitat de govern i gestió del municipi.

33.2.- L’activitat i el funcionament dels consells de districte es portaran a terme amb el desenvolupament de les funcions següents:

- Estudiar i avaluar els problemes del territori.

- Elevar a l’Ajuntament les propostes oportunes amb vista a la solució dels problemes plantejats.

- Promoure la màxima participació de les entitats i les associacions en l’activitat dels consells de participació.

- Emetre informes, amb caràcter previ a l’aprovació del Plenari de l’Ajuntament, sobre el projecte de pressupostos.

- Emetre informes a iniciativa pròpia o de l’Ajuntament sobre matèries de competència municipal.

- Vetllar pel bon funcionament dels serveis i equipaments municipals de cada territori.

ARTICLE 34 – Organització dels consells municipals de districte

34.1.- Els òrgans bàsics de govern i administració d’un consell de districte són el ple del consell, les comissions sectorials d’entitats i el president. Correspon a cadascun d’aquests òrgans les atribucions que se’ls encomana en aquest Reglament.

34.2.- En cada consell municipal de districte es podran crear, per acord del ple, grups de treball, el marc d’actuació dels quals serà el districte que les delimiti. Aquests grups de treball són òrgans sense atribucions que tenen les funcions d’estudi, assessorament i consulta d’assumptes sotmesos a la decisió del president del consell o del ple del consell.

ARTICLE 35 – Composició del Ple del Consell Municipal de Districte
 
35.1.- El ple del Consell és l’òrgan més important del districte i està compost pel president i un nombre determinat de vocals.

35.2.- La composició del Ple, la constitueixen els membres següents:

a) El president, que serà un regidor nomenat per l’alcalde.

b) Un representant de cada partit polític o coalició electoral, amb representació municipal.

c) Un membre per cada associació de veïns dels barris del districte.

d) Un membre de la comissió sectorial d’entitats juvenils.

e) Un membre de la comissió sectorial d’entitats d’esplai infantil i agrupaments escoltes.

f) Un membre de la comissió sectorial d’entitats esportives.

g) Un membre de la comissió sectorial de consells escolars.

h) Un membre de la comissió sectorial d’entitats de gent gran.

i) Un membre de la comissió sectorial d’entitats culturals.

j) Un membre de la comissió sectorial d’entitats de comerciants o similars.

k) Un membre de la comissió sectorial d’entitats socials.

l) Un membre de la comissió sectorial d’entitats de dones.

35.3.- Els vocals podran proposar la inclusió en el Plenari, com a membre amb veu i vot, d’una persona de reconeguda vàlua en el moviment associatiu, la contribució de la qual pugui ser enriquidora per al funcionament del Consell. Només es podrà incorporar per aquest supòsit un nou membre i per acord de la majoria del Consell.

35.4.- Els vocals que formin part del Ple del Consell i de les comissions sectorials han de pertànyer a entitats que estiguin legalment constituïdes i inscrites en el Registre Municipal d’Entitats i Associacions Ciutadanes.

ARTICLE 36 – Organització i funcionament del Ple

36.1.- El Ple del Consell farà reunions ordinàries com a mínim una vegada cada tres mesos i amb caràcter extraordinari, sempre que sigui necessari, a iniciativa de l’alcalde, el president del Consell o a sol·licitud escrita motivada de la quarta part, almenys, del nombre legal dels seus membres.

36.2.- En cas que la iniciativa no procedeixi de l’alcalde o del president del Consell, la reunió hauran de convocar-la els membres del Ple dins dels quatre dies hàbils següents a la petició de la convocatòria, i no se’n podrà retardar l’efectuació més d’un mes a partir del moment en què l’escrit hagi entrat en el Registre.

36.3- Les sessions ordinàries s’han de convocar, almenys, amb vuit dies hàbils d’antelació. No serà necessària aquesta antelació en el cas de les sessions extraordinàries o en els casos d’urgència, que hauran de ser motivats. En aquests darrers casos, s’expressaran els assumptes a què han  de circumscriure’s les deliberacions i els acords, sense que es puguin tractar altres temes no inclosos en l’ordre del dia.

36.4.- Tota petició de sessió extraordinària, s’haurà de fer mitjançant un escrit en què es raonin i es numerin els fets que la motiven. Si el president en retardés la convocatòria, qualsevol dels vocals que hagin firmat la petició podrà acudir a l’alcalde, el qual ordenarà al president del Consell que es compleixi la petició i que es convoqui en el termini de quatre dies hàbils.
 
36.5.- Juntament amb la citació a les sessions del Ple del Consell, es remetrà l’ordre del dia dels assumptes que s’hagin de tractar. Al final d’aquest hi haurà l’apartat d’interpel·lacions, precs i preguntes, el primer punt del qual serà l’aprovació de l’acta de la sessió anterior.

36.6.- A partir de la convocatòria, els mebres del Ple tindran a la seva disposició, a les oficines del Consell de Districte, tots aquells antecedents i tota la documentació que es relacioni amb els assumptes que figurin a l’ordre del dia, a fi i efecte que els puguin conèixer abans de deliberar.

36.7.- Si els membres del Ple necessiten que se’ls tramti qualsevol altra informació, hauran de sol·licitar-la per escrit al president del Consell. Els expedients i els documents originals no podran treure’s de la seu del Consell.

36.8.-El Ple del Consell es constitueix vàlidament amb l’assistència d’un terç del nombre legal dels seus membres, que no podrà ser mai inferior a tres. Aquest quòrum s’haurà de mantenir durant tota la sessió. En tot cas, és necessària la presencia del president i del funcionari municipal que faci de secretari del Consell.

36.9.- Les sessions del Ple del Consell seran públiques. Això no obstant, podran ser secrets el debat i la votació d’aquells assumptes que puguin afectar el dret fonamental dels ciutadans, tal com s’explica a l’article 18.1 de la Constitució, si s’acorda per majoria absoluta,, Es facilitarà l’assistència o la informació simultània de tot el públic interessat a conèixer el desenvolupament de la sessió pels mitjans més adequats en cada cas.

36.10.- El president adoptarà les mesures necessàries per al desenvolupament normal de les sessions. En aquest aspecte, regiran les regles de funcionament aplicables a les sessions plenàries de l’Ajuntament.

36.11.- A proposta del secretari, l’alcalde designarà un funcionari municipal que desenvoluparà les tasques de secretari i estendrà acta de les sessions, el contingut de les quals constarà en el llibre d’actes del Consell.

36.12.- S’haurà de trametre a l’alcalde un resum dels acords adpotats, dins dels quatre dies següents a la sessió.

36.13.- L’extracte dels acords adoptats amb el resultat de la votació, en cas que n’hi hagués, s’exposarà públicament al tauler d’anuncis de les oficines del Consell de Districte després que l’hagi rebut l’Alcaldia.

36.14.- Les sessions del Ple del Consell es portaran a terme habitualment a la seu del Consell, però podrien fer-se en un altre lloc si així ho acorda el president o el mateix Ple i es feia constar de forma expressa en la convocatòria.

36.15.-L’adopció d’acords es produeixi mitjançant votació ordinària, tret que el mateix Le acordi, per a un cas concret, la votació nominal. El vot pot ser afirmatiu o negatiu, encara que els membres del Ple també es poden abstenir.

36.16.- L’absència d’un o alguns membres un cop iniciada la deliberació d’un afer equival a l’abstenció a l’efecte de la votació corresponent.

36.17.- En el cas de votacions amb resultat d’empat, s’efectuarà una nova votació, i , si persistia l’empat, decidirà el vot de qualitat del president.

36.18.- Els acords s’adoptaran, per regla general, per majoria simple dels mebres present. Hi ha majoria simple quan els vots afirmatius són més que els negatius.
 
ARTICLE 37 – Competències del Ple del Consell de Districte

El Ple del Consell de Districte tindrà les competències que li deleguin el Ple de l’Ajuntament i l’Alcalde. A títol indicatiu poden ser les següents:

a) Emetre informes i formular propostes i suggeriments en relació amb el funcionament dels serveis municipals a cada districte. Elevar, durant el mes de setembre, un informe a l’alcalde amb la valoració del seu funcionament, i amb un a proposta d’actuacions prioritàries al districte de cara a l’elaboració dels pressupostos.

b) Emetre informes sobre qüestions d’àmbit municipal. Aquests informes seran previs a l’aprovació municipal en el cas dels projectes d’obres públiques o equipaments al districte.

c) Assistir el president en tot allò que calgui per facilitar el bon funcionament del Consell.

d) Vetllar per la gestió correcta de les obres públiques al districte.

e) Vetllar pel bon ritme de les activitats culturals, d’ensenyament, esportives, juvenils i d’esplai que es desenvolupin al districte.

f) Emetre informe amb caràcter previ a l’aprovació del Ple de l’Ajuntament sobre el projecte de pressupostos municipals.

g) Totes aquelles altres col·laboracions que els siguin encomanades.

h) Vetllar per la conservació i el bon ús dels immobles i els béns municipals adscrits al Consell.

i) Vetllar per les relacions i per la comunicació amb les entitats ciutadanes existents en el districte, especialment amb les inscrites al Registre Municipal d’Entitats.

j) Participar en l’elaboració dels criteris per a la concessió de subvencions i altres ajuts municipals (infrastructures, etc.) a les entitats del districte, i també altres partides que pugin ser gestionades pel president.

k) Els acords presos pel Ple del Consell Municipal de districte per la majoria absoluta dels seus mebres tenen força administrativa davant de les autoritats municipals, de manera que si no són acceptats, els responsables polítics implicats hauran d’exposar els motius de la no-acceptació davant el Ple del Consell.

ARTICLE 38 – El president del Consell Municipal de l Districteç

38.1.- L’alcalde nomenarà, d’entre els regidors de l’Ajuntament, el president del Consell de Districte i podrà disposar-ne el cessament, el qual actuarà comn a delegat seu en l’àmbit de les matèries que aquest disposi, segons el que diuen els articles 84 i 85 del Reglament orgànic municipal.

38.2.-En el cas de dimissió, cessament o defunció del president, l’alcalde nomenarà substitut en el en el termini màxim d’un mes.

38.3.- En cas d’absència o malaltia del president , l’alcalde designarà per substituir-lo, amb caràcter accidental, un regidor de la Corporació.

38.4.- El president podrà assumir les atribucions que li delegui l’alcalde que, a títol indicatiu, poden ser les següents:

a) Representar l’Ajuntament al districte, sense perjudici de la representació general que posseeix l’alcalde.
 
b) Dirigir el govern i l’administració del Consell sense perjudici de les facultats de l’alcalde, de la comissió de govern i del Ple de l’Ajuntament.

c) Vetllar pel compliment de la legalitat vigent i dels acords de la corporació.

d) Convocar i dirigir les sessions del Ple. En cas de produir-se empat a la segona votació, decidir amb el vot de qualitat.

e) Preparar l’ordre del dia e les sessions dels òrgans col·legiats del Consell.

f) Executar, fer complir i supervisar el compliment dels acords adoptats.

g) Atorgar per delegació de l’Alcaldia, si escau, les llicències per ocupar la via pública, per a la celebració temporal de festes i actes culturals, feta la consulta prèvia als òrgans municipals corresponents, i un cop aquests hagin emès l’informe oportú.

h) Aplicar i gestionar les partides del pressupost municipal que li siguin atribuïdes específicament i justificar-ne oportunament la utilització.

i) Vetllar per la coordinació permanent amb l’Ajuntament i els organismes autònoms.

j) Exercir la direcció del personal municipal assigant a les oficines del Consell, sense perjudici de les atribucions jeràrquiques del servei coordinador dels consells de districte i de l’alcalde, cap superior del personal de la Corporació.

k) Vetllar pel funcionament correcte dels serveis i les dependències del districte, d’acord amb les directrius emanades dels òrgans centrals de l’Ajuntament.

l) Trametre als òrgans centrals de l’Ajuntament còpia de les actes i dels acords adoptats i qualsevol altra documentació que els sigui sol·licitada.

m) Participar en les recepcions de les obres que es dugin a terme al districte.

n) Representar l’Ajuntament en els consells escolars del seu districte.

o) Exercir totes aquelles funcions per a les quals l’hagi delegat de manera expressa l’alcalde.

ARTICLE 39 – Les comissions sectorials d’entitats de districte

39.1.- Totes les entitats d’un mateix sector que participen en el Consell de Districte formaran part de les comissions sectorials respectives.

39.2.- Aquestes comissions celebraran reunions ordinàries com a mínim dues vegades a l’any convocades pel president del Consell conjuntament amb el representant de la comissió en el Ple. De manera extraordinària, podrà convocar sempre que sigui necessari, bé el president del Consell, bé el vocal representant de la comissió en Ple.

39.3- El Servei de Participació donarà suport infrastructural per tal que els vocals representants de les diverses comissions sectorials pugin realitzar les seves funcions de manera convenient.

39.4.- El president del Consell haurà de convocar dins dels tres mesos següents a l’elecció del nou Ple municipal les comissions sectorials dels districtes per tal que puguin escollir el seu vocal pel Ple del Consell.

39.5.- Les comissions sectorials estaran formades per dos representants com a màxim de cadascuna de les entitats del sector concret del districte.
 
39.6.- Aquests representants s’hauran d’acreditar convenientment davant del president del Consell cada vegada que es convoqui una de les comissions.

39.7.- Entre les funcions de les comissions sectorials, a més de les que els pugui delegar el president del Consell, hi ha les següents:

- Escollir el vocal representant de la comissió en el Ple del Consell.

- Debatre i elaborar propostes i informes de la competència de la comissió per ser elevats al Ple del Consell.

- Fer propostes per dinamitzar les entitats del sector i potenciar aquells aspectes comuns al districte

39.8.- Les entitats membres de les comissions hauran de rebre informació dels temes tractats i a tractar en els plenaris del Consell.

ARTICLE 40 – Els vocals

40.1.- El nomenament dels vocals i del seu suplent es farà per decret de l’Alcaldia, a proposta dels partits polítics o coalicions electorals amb representació municipal, de les entitats veïnals i de les comissions sectorials d’entitats de cada districte, i se’n donarà compte al Ple de l’Ajuntament en la primera sessió que porti a terme.

40.2.- Poden ser vocals totes les persones majors d’edat que resideixin a la zona que constitueix el marc d’actuació del Consell. Les persones que siguin vocals hauran d’estar inscrites al cens electoral de la ciutat i no estar sotmeses a causes d’inelegibilitat o incompatibilitat previstes per la legislació electoral general per al càrrec de regidor. Aquesta funció serà incompatible amb el fet de ser vocal membre d’un altre consell de districte.

40.3.- Per acreditar aquests requisits presentaran, a més a més dels certificats oportuns, una declaració responsable de no incórrer en els casos esmentats i en la qual afirmin que reuneixen les circumstàncies exigides.

40.4.- El seu càrrec no tindrà cap mena de retribució.

40.5.- L’alcalde disposarà el cessament dels vocals en els supòsits següents:

- Quan el grup polític o l’entitat que els va proposar per al nomenament els retiri expressament la representació, mitjançant una comunicació escrita a l’alcalde o al president del Consell.

- Per inassistència injustificada a tres sessions consecutives dels òrgans del Consell o a cinc sessions alternes en el termini d’un any.

40.6.- En els supòsits de causa de cessament de l’apartat b), enumerats a l’apartat anterior, es donarà audiència a l’interessat perquè pugui al·legar, prèviament a la resolució, el que consideri més convenient al seu dret.

40.7.- Dels decrets de cessament de vocals, se’n donarà compte a l’Ajuntament en Ple en la primera sessió que porti a terme.

40.8.- Els grups polítics o les entitats els vocals membres dels quals hagin canviat o hagin estat separats dels seus càrrecs podran formular proposta de nou nomenament en el termini d’un mes.

40.9.- El govern dels vocals del Consell coincidirà amb el de la Corporació municipal i, per tant, cessaran quan cessi aquesta última.

40.10.- Els vocals podran ser nomenats pel president com a membres de les comissions d’estudi sectorials o dels gurps de treball que es constitueixen en el si del Consell.
 
DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera.- Els dubtes que susciti la interpretació i l’aplicació d’aquest Reglament els resoldrà l’Alcaldia, després de fer un estudi i un informe la Ponència de Participació Ciutadana.

Segona.- Tot el que no hagi previst aquest Reglament quant al règim de funcionament i a altres particularitats es regirà pel Reglament orgànic municipal.

Tercera.- Cada consell de participació estarà dotat dels mitjans personals i materials necessaris perquè funcioni eficaçment.

CONSELLS SECTORIALS

- Consell Municipal d’Esports
- Consell Municipal del llibre i Biblioteques
- Consell Assessor de l’Arxiu Històric
- Consell Escolar Municipal
- Consell de Foment
- Consell de Jubilats i Pensionistes
- Consell de Seguretat Ciutadana
- Consell Municipal de la Dona
- Consell de Medi Ambient
- Consell Consultiu de Comerç i Consum

CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE

- Consell Municipal del Districte I
- Consell Municipal del Districte II
- Consell Municipal del Districte III
- Consell Municipal del Districte IV
- Consell Municipal del Districte V
- Consell Municipal del Districte VI