L'Atenes Catalana: així va anomenar Terrassa l'escriptor català i figura principal del Noucentisme, Eugeni d'Ors. La ciutat de començaments de Segle XX va viure un esclat de les arts plàstiques i decoratives, de l'arquitectura, de les lletres i la música, de la vida associativa. Una exposició celebrada el 1883 va ser el primer pas per a la introducció a Terrassa dels estils europeus que començaven a arribar a Catalunya: l'Art Nouveau o el Modern Style.
Una altra exposició, celebrada el 1904 al Palau d'Indústries (avui en dia Escoles Universitàries) va marcar aquest període. Pintors com Joaquim Vancells, Alexandre de Riquer o Torres García; arquitectes com Lluís Muncunill i Josep Maria Coll i Bacardí; escriptors i pedagogs com Joan Llongueras, Alexandre Galí... van ser alguns dels personatges que van destacar en aquella Terrassa de primers de segle.
El Modernisme terrassenc va arribar fins a la dècada dels anys trenta i va deixar un ric patrimoni històric i artístic que constitueix un atractiu turístic de primer ordre. El Segle XIX va ser per Terrassa el segle de la Revolució Industrial, de les màquines i de les fàbriques tèxtils o "vapors". En pocs anys, Terrassa va esdevenir una ciutat industrial.
La burgesia naixent va crear institucions com la Mina d’Aigües, la Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa
(que va ser la segona d’Espanya) o l’Institut Industrial, entre
d’altres. I, a principis del Segle XX, aquesta burgesia va impulsar el
que seria una època d’or de les arts i l’arquitectura, del modernisme i
del noucentisme.
Alguns dels edificis modernistes destacats són la Casa Baumann (que acull els Serveis Municipals de Joventut o Baumann Servei Jove), la Masia Freixa (al si del Parc de Sant Jordi), el Parc de Desinfecció i el Mercat de la Independència. L’Ajuntament de Terrassa data de la mateixa època, per bé que va ser construït en estil neogòtic entre el 1900 i el 1903.
