Menú d'eines
Menú de navegació
- Inici
-
Descobrir Terrassa
-
Un passeig per la història
- La Terrassa industrial
-
Un passeig per la història
-
Descobrir Terrassa
La Terrassa industrial
El segle XIX, amb la Revolució industrial, el paisatge urbà terrassenc es va transformar ràpidament: es van construir infinitats de vapors (edificis industrials construïts al voltant d’una màquina de vapor que podia subministrar energia a una o a diverses empreses) i de magatzems (edificis concebuts per a emmagatzemar i també com a establiments de venda de les manufactures tèxtils, que se situaven al nord de la ciutat, en punts propers al "tren del nord", l’actual estació de Renfe).
vui, Terrassa ha aconseguit transformar aquelles fàbriques que s’havien quedat obsoletes arran de la crisi del tèxtil en uns espais funcionals i útils, amb nous usos i noves funcions. En alguns casos, s’ha aprofitat les estructures de les antigues naus per a ubicar-hi nous serveis o equipaments. Aquest és el cas del Vapor Universitari, un equipament municipal que s'ha convertit en el paradigma de l’evolució de Terrassa, la segona ciutat universitària de Catalunya.
A banda dels vapors i magatzems, Terrassa conserva altres exemples destacats l’arquitectura industrial de l’època: les xemeneies. Les més destacades són les del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica, la de la plaça de salvador Espriu, la de la plaça Didó, la de l’antiga fàbrica Saphil...
Però la més singular és la de la Bòbila Almirall,
de 63 metres d’altura i 234 graons que l’han fet valedora de figurar en
el Llibre Guinness dels Rècords com la xemeneia amb escala de caragol
més alta del món .
El catàleg d'edificis d'interès històrico-artístic de la ciutat inclou unes 25 xemeneies.
Terrassa és una ciutat amb un riquíssim patrimoni arquitectònic industrial. Com a ciutat fabril que va ser, el municipi conserva encara molts bells exemples de l’arquitectura industrial de primers de segle, una arquitectura que avui dia ja forma part del paisatge urbà com un dels elements que més distingeix i caracteritza la ciutat.
Avui, però, la majoria d’aquests elements arquitectònics han deixat de ser fàbriques de fums i han reconvertit les seves funcions, i aquells antics vapors industrials i grises fàbriques tèxtils han passat a ser atractius signes d’identitat per a la ciutat. Per altra banda, la supervivència de les xemeneies de les antigues fàbriques tèxtils ja desaparegudes ha marcat notablement el perfil paisatgístic de Terrassa i ha conferit una personalitat especial a la imatge de de la ciutat.
Probablement, l’element més conegut de l’arquitectura industrial terrassenca és la fàbrica Aymerich, Amat i Jover, edifici que actualment acull el Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica. També destaca per l’originalitat de les voltes la Sala Muncunill (antic Vapor Amat). Tant la fàbrica Aymerich, Amat i Jover com el Vapor Amat són obra de Lluís Muncunill, un dels arquitectes més prolífics i prestigiosos de l’època modernista terrassenca i catalana.
Si els vapors industrials són avui un element clau en el paisatge terrassenc, també va ser rellevant per a la vida industrial i econòmica de l’època la construcció d’altres edificis com el Gran Casino, l’Escola Industrial (embrió de l’actual Campus Universitari de Terrassa), el Banc de Terrassa i el Teatre Principal. També es conserven en bon estat el Magatzem Corcoy (plaça de mossèn Jacint Verdaguer), el Vapor Marcet (carrer de la Rasa), el Magatzem Farnés (que és la seu de l’Arxiu Tobella), i la Societat General d’Electricitat (al Carrer de la Unió).
Peu de pàgina i nota legal
Ajuntament de TerrassaRaval de Montserrat 14, 08221 Terrassa (Barcelona)
Tel. 93 739 70 00 | Tel. informació: 010 / 93 739 70 60